- El rock en oposició, R.I.O. per la seva abreviació en anglès, va ser un moviment que va agrupar a alguns grups del continent europeu els quals s'aixoplugaven en una mena de manifest amb una clara orientació progressista i en contra del mainstream; en contra de qui el movia. També hi havia una clara al·lusió a la anglonització de la música i en contra d'aquesta. Això que per molts només va ser un moviment, ha esdevingut per alguns en un gènere, comptant el que ara escriu. La formula seria una mena de: avantguarda + popular + rock, o, moltes vegades avantguarda + rock a seques. Seria una forma molt simple i discutible, ja que també hi són presents elements de tots tipus, inclús l'òpera, el jazz, les músiques africanes o la clàssica menys avantística. Això a vegades també és etiquetat com Avant-Prog però resulta un etiquetatge curt, ja que hi han milions de grups que no fan servir progressions a la seva música, per tant esdevé un etiquetatge al que s'hi podria adherir uns però no altres. Cal deixar clar que aquest moviment no van ser els precursors de la fusió d'avantguarda i rock que ja es feien a alguns indrets i en algunes formacions però si van inventar alguns d'ells noves formes i van enriquir llenguatges, i probablement alguna coseta més. No intentaré fer d'historiador de la música ja que no tinc suficientments coneixements per fer un glossari precís i la meva intenció és caminar pam a pam i posar un peu davant l'altre sense estavellar-me i parar-me on calgui.
El llistat d'introducció que us deixo és poc imparcial. Hi estan els àlbums que trobo més bons, alguns només hi són per que trobo bo el grup..... però hi falten molts i molt bons, entre ells els grups que han desenvolupat un só més negre al seu treball o aquells que es podrien esmentar com desenvolupadors de l'Avant-Prog.
Si ens hi endinsem podrem trobar molt bona música i també totes les incongruències que volten les agrupacions socials. Si era un moviment que s'oposava a la mercantilització de la música, veurem que no tan sols ha esdevingut negoci si no que es mouen unes elits redundantment elitistes que fan que el peix es quedi sempre al mateix cove. Si teòricament estaven en contra de l'anglonització de la música i per tant de alguna manera també de l'imperialisme, veurem com és molt polèmic moure's pels seus llindars en un altre idioma que no sigui l'anglès i veurem que els grups amb més rellevància i publicitat sempre són americans o anglesos. Si antigament fou un moviment progressista, també podria ser possible veure alguns dels sota signants coquetejar amb moviments molt menys esquerrans. Si la qualitat era una eina inseparable del moviment, ara ho és la complexitat. Podríem dir que avui en dia es mostra per les xarxes com un moviment increïblement elitista. Hi han un munt de grups que semblen no proposar res nou i generalment són els que més èxit tenen i els que moltes vegades trobes als cartells de festivals homònims al sud de França...... en fi, una joia en totes les seves vessants.......
Us deixo aquesta petita llista de grups i discos que no tenen per què estar adherits al moviment i que he fet amb la intenció d'apropar aquest gran gènere a les ments inquietes i agosarades. La numeració no és cap intent d'etiquetar més bons de més dolents. Estan posats sense cap tipus d'ordre.
Això és a la fi música i a aquesta en concret li dec molt i molt....... potser tota una vida de somriures:
1. Neo Museum -Nouvelles Ethnologiques de L'Obscur Museum
2. Camberwell Now - All's Well
3. Henry Cow - Western Culture
4. Bob Drake - The Skull Mailbox and Other Horrors
5. Dunaj - Rosol
6. Cheer-Accident - Fear Draws Misfortune
7. Fred Frith - Prints
8. Steve Gore - Human Chain
9. Science Group - Spoors
10. Red Krayola - Kangaroo?
- De Red Krayola, crec que no hi ha discos més representatius que d'altres. Potser m'equivoco, algú podria afirmar que el primer. Jo li tinc molta estima al "Malefactor, Ade", però es podria dir que és una trajectòria que sobresurt sempre però no sempre a vegades més que d'altres. Em decanto per recomanar aquest per començar.... Imprescindible el disc de la seva alma matter Mayo Thompson de fa uns anys amb un conjunt de jazz fent versions de la seva trajectòria en clau avant-jazz......
11. Biota - Half a True Day
12. Art Bears - Hopes and Fears
- Un altre cop un disc recomanat sense tenir per qué ser el millor. Atmosferes orquestrals i imperdible com els altres dos de la formació......
13. The Raincoats - Odyshape
14. Macromassa - El Concierto para ir en gGlobo
- Coseta més nostrada i estil increïblement iconoclasta. Molt interessant.
15. Etron Fou Leloublan - Les Trois Fous Perdegagnent
- Un altre cop, tot recomanat. Disc on coincideixen amb l'estil i la dissonàncies de King Crimson que han practicat des de el 2000 aproximadament però potser revessant-los per sobre i amb un esperit més punk. Només una opinió sense voler provocar discussions. Increïble, per creure.
16. David Thomas and The Pedestrians - Variations on a Theme
17. Thinking Plague - In Extremis
18. Cassiber - A Face We All Now
- Disc temàtic sobre la novel·la "l'Arc de Sant Martí de Gravetat" de Pynchon. A vegades ambiental però increïblement bó........
19. Time of Orchids - Early as Seen in Pace
- Per posar-ne'n algun.
20. Stormy Six - Megafono
- Un altre grup increïblement recomanable. El disc l'he escollit per ser increïblement simpàtic, no tant per la seva representativitat.......
Espero que ho disfruteu...... Support your local scene. Bona tasteta !!!
