Fa molt poc vaig veure per primera vegada "L'ansietat de Veronika Voss" i em va semblar que era un bon moment per escriure i homenatjar Rainer Werner Fassbinder.
La pel·lícula està bastant allunyada d'altres llargmetratges del director. No fa difusió aquest cop de posicions polítiques però sí que tracta el tema social vetlladament com bé és d'esperar d'un director de les seves característiques. La pel·lícula és pràcticament rodona i a través del fil conductor de l'estètica d'un thriller ens va capbussant a una història on van canviant les coses quasi a cada 10 minuts de metratge. Bé podríem dir que els canvis no sempre ens impressionen, i a vegades semblen com forçats, però donen sempre una riquesa al final del metratge que fa que la pel·lícula a més de bona esdevingui engrescadora.
La pel·lícula comença amb una trobada que ben bé podríem titllar de "la bella y la bestia social" un home periodista d'esports en un diari amb una posició no massa còmode socialment i una actriu de cinema aparentment d'una alta posició social. La por al principi pot ser recurrent si heu vist "El ocaso de los dioses", però tranquils, que no va per aquí i no hi ha puntada sense fil. Les converses ben bé podrien ser, en aquest cas, en comptes d'entre persones directament, tretes a través dels llavis dels protagonistes, converses entre classes socials divergents. Tot canviarà i res quedarà immòbil. L'antiga premissa de dona amb problemes i home que vol ajudar-la, tan pròpia del thriller, funciona.
La pel·lícula està bastant allunyada d'altres llargmetratges del director. No fa difusió aquest cop de posicions polítiques però sí que tracta el tema social vetlladament com bé és d'esperar d'un director de les seves característiques. La pel·lícula és pràcticament rodona i a través del fil conductor de l'estètica d'un thriller ens va capbussant a una història on van canviant les coses quasi a cada 10 minuts de metratge. Bé podríem dir que els canvis no sempre ens impressionen, i a vegades semblen com forçats, però donen sempre una riquesa al final del metratge que fa que la pel·lícula a més de bona esdevingui engrescadora.
La pel·lícula comença amb una trobada que ben bé podríem titllar de "la bella y la bestia social" un home periodista d'esports en un diari amb una posició no massa còmode socialment i una actriu de cinema aparentment d'una alta posició social. La por al principi pot ser recurrent si heu vist "El ocaso de los dioses", però tranquils, que no va per aquí i no hi ha puntada sense fil. Les converses ben bé podrien ser, en aquest cas, en comptes d'entre persones directament, tretes a través dels llavis dels protagonistes, converses entre classes socials divergents. Tot canviarà i res quedarà immòbil. L'antiga premissa de dona amb problemes i home que vol ajudar-la, tan pròpia del thriller, funciona.
Aposta segura per Fassbinder, el qual, algun cop he pressentit que amb altres formats hagués esdevingut encara més gran per la plasticitat d'aquests. Encara així, crec que hem de donar les gràcies de què escollis per arribar a la gent probablement el que sigui el més popular dels formats. Cinema en pantalla gran per qui per mi, amb els meus coneixements, és un dels millors dramaturgs del segle XX.
Grandiloqüència sempre del costat de la lluita de classes, aquest és el senyor Fassbinder.
CASTELLANO
Hace muy poco vi por primera vez "La ansiedad de Veronika Voss" y me pareció que era un buen momento para escribir y homenajear a Rainer Werner Fassbinder.
La película está bastante alejada de otros largometrajes del director. No hace difusión esta vez de posiciones políticas pero sí trata el tema social veladamente como bien es de esperar de un director de sus características. La película es prácticamente redonda y a través del hilo conductor de la estética de un thriller nos zambullimos en una historia donde van cambiando las cosas casi cada 10 minutos de metraje. Bien podríamos decir que los cambios no siempre nos impresionan, y a veces parecen forzados, pero dan siempre una riqueza al final del metraje que hace que la película además de buena se convierta en estimulante.
La película comienza con un encuentro que bien podríamos tildar de "la bella y la bestia social". Un hombre periodista de deportes en un diario con una posición no muy cómoda socialmente y una actriz de cine aparentemente de una alta posición social. El miedo al principio puede ser recurrente si se ha visto "El ocaso de los dioses", pero tranquilos, que no va por ahí y no hay puntada sin hilo. Las conversaciones bien podrían ser, en este caso, en vez de entre personas directamente, sacadas a través de los labios de los protagonistas, conversaciones entre clases sociales divergentes. Todo cambiará y nada quedará inmóvil. La antigua premisa de mujer con problemas y hombre que quiere ayudarla, tan propia del thriller, funciona.
Apuesta segura para Fassbinder, el cual, alguna vez he presentido que con otros formatos se hubiera convertido en aún mayor por la plasticidad de estos. Aún así, creo que tenemos que dar las gracias de que escogiese para llegar a la gente probablemente el que sea el más popular de los formatos. Cine en pantalla grande para quien para mí, con mis conocimientos, es uno de los mejores dramaturgos del siglo XX.
Grandilocuencia siempre del lado de la lucha de clases, este es el señor Fassbinder.
